Vet aquí una vegada un noi que era doooolç com la mel. Se li enganxaven totes les mosques, fins que se’n va cansar, i va voler ser agre, però llavors tothom li feia mala cara i li arrufava el nas. Va intentar ser picant, i tenia un gran èxit, cridava l’atenció, però la gent se’n cansava aviat, i sent àcid no li va anar gaire millor. Al final només li quedava una opció: ser salat. I, és clar… a qui no li agrada un bon pernil? Salat…
jueves, 7 de mayo de 2009
Papil·les gustatives
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario