L'aranya Lasanya (1a part)

Aqui va la primera part d'un conte que dec a l'Elena, que va tenir la magnífica idea que una aranya es digués lasanya i que fes el que fa en comptes de teranyines... ja veureu. I això que l'Elena no suporta les aranyes. Dedicat, tot per tu Elena!


En les terres del Vallès, on, segons un poeta, tres turons fan una serra, hi vivia aquesta aranya. Al bell mig d'un bosc espès, format per quatre pins.
L'aranya Lasanya.
No sempre havia viscut aqui, però.
L'aranya Lasanya va néixer a Pàdua, localitat inmortalitzada per un altre poeta, però no el mateix d'abans, sinó un que destacà com a dramaturg. Les seves obres de teatre segueixen sent referents de la literatura occidental... però tot això la Lasanya no ho sabia. La Lasanya mai va llegir Hamlet, ni Romeu i Julieta, tot i que passejà entre els versos del Somni d'una nit d'estiu en una ocasió. A Pàdua la Lasanya havia nascut en un racó fosc i humit d'una vella biblioteca. I també d'una bella biblioteca. Havia fet les seves primeres passes no gaire lluny de l'infern de Dante, i sovint s'havia deixat caure per la secció infantil, on se sentia més viva que mai enmig de pàgines plenes de dibuixos i colors.
Ella, de llegir aquells llibrots de gegants no en sabia, però sí que entenia algunes de les paraules que els lectors humans, emocionats, llegíen de tant en tant en veu alta.
La Lasanya era molt especial i , en comptes de teranyines, feia tallarines. Era una italiana com cal, és clar! Teixia xarxes tendres de pasta fresca i , al cap d'un temps, quan s'hi havia passejat prou, se les menjava. La pasta la tornava boja, i no li calia gaire condiment.
La vella i bella biblioteca on la Lasanya saltironava entre clàssics era gran i cada dia plena de joves d'arreu del món que estudiaven a la universitat de Pàdua.
Un matí d'hivern, mentre la Lasanya lliscava de tallarina en tallarina per la secció de geografia, va sentir xiuxiuejar dues noies. No parlàven italià, sinó una llengua molt dolça que s'hi assemblava una mica, però que mai havia escoltat abans. Teníen entre mans un mapa d'un lloc anomenat Catalunya, i va arribar un noi. Aquest sí parlava italià, i així igualment li van contestar les noies. La Lasanya s'ho escoltava tot molt atenta.


(continuarà... ja tinc algunes idees...)