les plomes

En arribar el matí les finestres es desfeien en passes que marxaven cap a l’amagatall subterrani de les garces. Si una ploma hagués quedat a fora volaria encara sobre les xemeneies ofegades i barrets foradats, però no seria lliure, sinó del vent que la lleparia amb lujuria com si un hipopòtam es refregués amb branques humides a l’Àfrica.

activant els contes

hola, com veieu avui, després de mesos sense penjar un conte al blog de contes, he postejat tres documents.
I no és que avui m'hagi vingut la inspiració, no, no... que aquests cúmuls de paraules ja estaven escrits de fa molts dies... però avui m'ha vingut molt de gust omplir una mica més aquest racó del ciberespai. I això és perquè amb unes amigues estem engegant un projecte per muntar un petit espectacle en que explicarem contes acompanyant-los amb el so d'una flauta travessera. I els contes seran els que nosaltres escrivim... així que aquests dies remeno entre fulls embrutats de lletres per veure què es pot aprofitar i de quina manera.

vet aqui un porc, vet aqui un drac...

Vet aquí una vegada una vila de mida mitjana. La vila era governada per una princesa. Era una jove molt bonica. Els seus ulls plens de severitat s’endolcien amb els llavis molsuts, però aquell era un engany fugaç, en realitat de dolçor en tenia menys que les llimones a la brasa amb sal. Aquella princeseta malcarada i egoísta amb cara de fada ensucrada es dedicava a fer segrestar gegants. Els cavallers al seu servei passaven jorns i vespres perseguint per les contrades éssers més alts que pins que mai calçàven menys d’un número 1.000. L’agredolça dama feia segrestar gegants i els tancava per esclavitzar-los al seu dormitori. L’últim dissortat fou un homenot que calçava un 1.200 de peu i lluïa un cap pèl-roig.
Per sort un dia passava per allà un porquet valent que va sentir els crits, no pas de plaer, del gegant. I sense dubtar-ho ni un moment va atançar-se al castell, va neutralitzar la guàrdia, va matar la princesa i es va follar al gegant.
Mentrestant el llop ferotge, un malalt de les últimes tecnologies de la comunicació que passava per allà, ho va grabar tot amb el seu móvil i, hores més tard, ho va penjar al facebook. I és clar… quan la guilla, altrament coneguda com “zorrita”, ho va veure es va posar gelosa… i sense dubtar-ho ni un moment va atançar-se al castell, va neutralitzar la guàrdia, va matar el porquet valent i es va follar al gegant.

I conte contat, pobre gegant, que res no ha triat.

declaració d'intencions

Pensava fer-me segrestadora de nans de jardí, però ara crec que prefereixo ser assessina a sou de fades.

Papil·les gustatives

Vet aquí una vegada un noi que era doooolç com la mel. Se li enganxaven totes les mosques, fins que se’n va cansar, i va voler ser agre, però llavors tothom li feia mala cara i li arrufava el nas. Va intentar ser picant, i tenia un gran èxit, cridava l’atenció, però la gent se’n cansava aviat, i sent àcid no li va anar gaire millor. Al final només li quedava una opció: ser salat. I, és clar… a qui no li agrada un bon pernil? Salat…