les plomes

En arribar el matí les finestres es desfeien en passes que marxaven cap a l’amagatall subterrani de les garces. Si una ploma hagués quedat a fora volaria encara sobre les xemeneies ofegades i barrets foradats, però no seria lliure, sinó del vent que la lleparia amb lujuria com si un hipopòtam es refregués amb branques humides a l’Àfrica.