MESOS

Quan un 18 de novembre exclames 'avui torna a ser agost' és que les coses et van bé.
Ella va sortir al carrer aquell dia de novembre assoleiat i va sentir l'escalfor de l'agost, no sols a l'ambient, sinó dins d'ella mateixa. Dins el seu estòmac, sota la seva pell, el seu pit i als seus llavis, per uns instants tornava a ser agost.
Per fi es començava a esborrar definitivament el dolor de l'amor traït. Per fi ella començava a passar dies sencers sense ni una referència a aquell noi per qui tant havia plorat. En nou mesos d'ençà de la ruptura inesperada al febrer, només a l'agost havia aocnseguit ser explosivament feliç. Però en arrribar mitjans de setembre havia tornat a enyorar-lo, a sentir que era l'únic home a qui desitjava i a sentir-se perduda si no el podia estimar.
A mitjans de setembre, però, a més de tornar tristors, van arribar alegries noves, reptes i propostes. I ella hi va ocupar el seu temps lliure. Ella va convertir la seva vida en allò que mai havia sigut. La va omplir. La va reactivar. I septembre va deixar pas a l'octubre, ràpidament. I novembre va aparèixer de cop i volta. I el 18 d'aquell mes, caminant sola va exclamar per si mateixa: 'avui torna a ser agost'.