Vet aquí una vegada una vila de mida mitjana. La vila era governada per una princesa. Era una jove molt bonica. Els seus ulls plens de severitat s’endolcien amb els llavis molsuts, però aquell era un engany fugaç, en realitat de dolçor en tenia menys que les llimones a la brasa amb sal. Aquella princeseta malcarada i egoísta amb cara de fada ensucrada es dedicava a fer segrestar gegants. Els cavallers al seu servei passaven jorns i vespres perseguint per les contrades éssers més alts que pins que mai calçàven menys d’un número 1.000. L’agredolça dama feia segrestar gegants i els tancava per esclavitzar-los al seu dormitori. L’últim dissortat fou un homenot que calçava un 1.200 de peu i lluïa un cap pèl-roig.
Per sort un dia passava per allà un porquet valent que va sentir els crits, no pas de plaer, del gegant. I sense dubtar-ho ni un moment va atançar-se al castell, va neutralitzar la guàrdia, va matar la princesa i es va follar al gegant.
Mentrestant el llop ferotge, un malalt de les últimes tecnologies de la comunicació que passava per allà, ho va grabar tot amb el seu móvil i, hores més tard, ho va penjar al facebook. I és clar… quan la guilla, altrament coneguda com “zorrita”, ho va veure es va posar gelosa… i sense dubtar-ho ni un moment va atançar-se al castell, va neutralitzar la guàrdia, va matar el porquet valent i es va follar al gegant.
I conte contat, pobre gegant, que res no ha triat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario